Espècies: Una guia per triomfar a cada plat
- deliciesrebeca
- 23 dic 2021
- 7 Min. de lectura
Les espècies són aromatitzants d’origen vegetal que es fan servir per donar gust o potenciar-lo als aliments i, a vegades, també per preservar-los. Generalment, es considera una espècia a les llavors o escorces de certes plantes aromàtiques, però també inclou les fulles d'algunes herbes.
Una dada a tenir en compte és que les espècies han de ser utilitzades en petites quantitats, ja que si fem servir quantitats molt elevades, el nostre organisme no les podrà absorbir de la forma correcta.
A continuació, tenim una breu explicació de quinze espècies que no poden faltar en la teva cuina.
1. Pebre
Pot ser en grams o molta. Les tres varietats que es fan servir principalment, són: blanc, negre i verd. Destaca pel seu gust picant per donar un aroma punxant a preparacions tant dolces com salades i pel seu poder per potenciar el gust.
Les preparacions que es poden destacar són les carns, peixos, embotits, escabetxos, guisats de caça i aquelles que continguin ou. No obstant això, el pebre blanc destaca més en salses, com la beixamel, i si es combina amb alguns mol·luscs. En el cas de les postres, és famós per formar una bona combinació amb la xocolata.
Aquesta espècia té propietats digestives, antiinflamatòries, antisèptiques i antioxidants, entre d’altres.
Si parlem del pebre vermell, podem trobar dues varietats: dolç i picant. Aquests es fan servir el pols i són una font de sabor imprescindible per als nostres plats.
El dolç té una intensitat mitjana i ens aporta un aroma fumat, d’altra banda, el picant té un aroma més punxant, per tant, necessitarem una menor quantitat per tal d’aconseguir sabor. Els podrem incorporar a preparacions com guisats, verdures, carns, peixos, marisc embotits, salses, arrossos, amaniments i sopes.
Atenció: el pebre vermell picant s’ha d’incorporar al final de la preparació, ja que podria deixar un gust amarg si el deixem molta estona.
2. Alfàbrega
Espècia amb un característic gust suau i refrescant. L’alfàbrega combina a la perfecció amb la majoria d’herbes aromàtiques i es pot fer servir tan en fresc com les fulles seques.
Aquesta se sol fer servir en salses, marinats, verdures, amaniments, carns (sobretot pollastre i porc), peix i plats amb una base d’ou.
L’alfàbrega és un tipus d’espècia que no admet la congelació de les seves fulles, a més a més, es recomana que sigui adherida al final de la cocció o preparació del plat.
Atenció: Cal tallar la planta sempre amb la mà i no amb tisores.
3. Comí
Ens aporta un gust terrós i fumat subtil però càlid i lleugerament dolç. Es fan servir les llavors petites marrons, sigui senceres o moltes.
Generalment, es fa servir en preparacions com carns, peixos, llegums, guisats, sopes, verdures, arrossos, salses picants i amanides. També es pot incorporar en alguns plats dolços, com pastissets de fruites, i per condimentar formatges cremosos
A més a més, combina de forma excel·lent amb el tomàquet, el carabassó, el blat de moro, la pastanaga, l’albergínia, les mongetes, el tofu, les llenties, etc.
El comí té propietats diürètiques, carminatives i sedants; similars a les de l’anís o el fonoll. El seu oli essencial ajuda a relaxar els músculs.
Atenció: Si es fan servir les llavors senceres, es recomana torrar-les abans d'incorporar-les a la preparació; d’aquesta manera, els olis essencials que posseeix alliberaran el seu aroma amb més força.
4. Nou moscada
Té un aroma dolç, suau i fragant. Es pot fer servir sencera o molta.
La nou moscada s’ha fet servir, majoritàriament, en la cuina asiàtica i mediterrània, per acompanyar espècies amb un gust més intens.
Es sol incorporar en plats com purés de patata, salses (com curri o beixamel), cremes de verdures, estofats, pastissos de fruites, verdures, arrossos, etc.
L’oli essencial que s’obté de la seva destil·lació es fa servir en la indústria farmacèutica, en la perfumeria i en la indústria alimentària. Aquest es fa servir per tractar molèsties digestives, el mal de queixal i dolors reumàtics.
5. Safrà
És l’espècia més cara del món i ens arriba des de la cultura àrab amb un gust delicat i terrós.
Es fa servir en preparacions amb una base d’arròs (paelles, risotto, etc), sopes, cremes, verdures i peix. També és típic als estofats i guisats, tant de conill com de xai.
El safrà té la capacitat de calmar la tos, alleujar la congestió, estimular la digestió i consta de propietats calmants pel mal de genives.
Atenció: Es necessita una quantitat molt reduïda a causa del seu intens sabor.
6. Llorer
Es considera una de les espècies més importants de la nostra cuina. El llorer té un aroma punxant, d’intensitat mitjana, i lleugerament amarg; es pot fer servir tant amb les fulles en fresc com dn sec.
Se sol incorporar en preparacions com les paelles, guisats, marisc, llegums, verdures, carn, caldos de peix, arrossos i sopes. També, per aromatitzar carns de caça, llegums i verdures.
7. Cúrcuma
És una espècia que prové de l’Índia i és característica per tenir un gust intens dominat per l’amargor i un matís picant. Aquesta es fa servir sovint en la preparació d'arrossos, curris, verdures, peix, tofu, llegums i infusions.
La cúrcuma té propietats antioxidants, antiinflamatòries, antibacterials, antisèptiques i antifúngiques.
Recomanació: Quan decideixis incorporar cúrcuma a un dels teus plats, també incorpora un pols de pebre, ja que aquesta activa la cúrcuma i augmenta la biodisponibilitat de nutrients en el nostre organisme.
8. Romaní
Espècia amb un aroma fort i terrós que ens ajudarà a potenciar el gust dels aliments.
Les seves fulles es poden fer servir tant senceres com picades i, en fresc o en sec.
El romaní se sol incloure en preparacions amb la carn com a protagonista (al forn, a la planxa, guisats), és a dir, que continguin una quantitat elevada de greix. També se sol incorporar a olis, formatges, vins, peix i verdures. A més a més, no estaria de més provar d’incorporar-lo als adobaments, amaniments i marinats per a un toc més de sabor.
Les fulles del romaní, a més de potenciar el gust dels aliments, també tenen propietats medicinals, com l’alleujament del dolor i d’inflamació i protecció gàstrica.
9. Curri
El curri és una combinació d’espècies que és molt popular, majoritàriament, a les cuines asiàtiques. Es fa servir per a elaborar guisats i estofats amb salses.
A continuació tenim algunes de les combinacions més utilitzades:
Garam masala: Conté canyella, clau, nou moscada, pebre negre, cardamom. És molt utilitzada a la cuina Índia, pakistanesa i altres països del sud-est asiàtic.
Ras el hanout: Conté pebre negre, comí, cardamom, nou moscada, canyella, pebre vermell i gingebre. Aquesta barreja varia molt i pot contenir entre 4 i 30 espècies. És molt popular a la gastronomia del Marroc.
Za’atar: Barreja molt popular a les cuines de Síria, Jordània, Líban i Palestina amb un sabor lleugerament àcid i molt aromàtic. Conté hisop, zumaque, llavors de sèsam i sal, i herbes aromàtiques com sajolida, marduix, orenga, farigola, comí i fonoll.
Herbes provençals: Barreja d'herbes aromàtiques d'origen mediterrani, la qual conté farigola, marduix, orenga, romaní, alfàbrega, fonoll, perifoll, estragó, llorer, sajolida i espígol.
Cinc espècies xineses: Barreja d'espècies que es fa servir a la cuina xinesa. El seu nom fa al·lusió a la presència dels cinc sabors: dolç, àcid, amarg, salat i umami. Conté anís estrellat, el pebre de sichuan, llavors de fonoll, canyella i clau d'olor. Hi ha variacions que incorporen pebre blanc, gingebre i nou moscada.
10. Julivert
Aquesta espècia ens presenta un sabor delicat i lleugerament dolç. Es poden fer servir tant les seves fulles en fresc com en sec.
El julivert ens pot servir per adobar carns i peixos, per condimentar truites, guisats i amanides o per elaborar sales i vinagretes.
La fulla del julivert es pot congelar si netegem bé les fulles i les envasem en una bossa de plàstic. Pot aguantar fins a sis mesos en estat òptim.
11. Canyella
La canyella és una espècia amb un sabor dolç i intens. Es fa servir principalment en elaboracions de rebosteria, sigui en la seva forma molta o en branca. Un ús que potser és menys conegut és el d’incorporar-la en infusions, guisats o curris. També se sol incorporar en begudes calentes al nord d’Europa.
Aquesta combina molt bé amb les fruites, la pastanaga, el moniato, la carabassa, el pollastre i el xai. Alguns exemples de postres on incorporar-la són cremes, “arroz con leche”, mantegats, “torrijas” i pastissos.
La canyella té propietats anticoagulants, ajuda a disminuir els nivells de glucosa en la sang i és un intens afrodisíac.
12. Farigola
És una herba aromàtica molt versàtil amb un sabor lleugerament terrós que podrem fer servir mitjançant les seves fulles picades (tan en fresc com en sec).
És ideal per a acompanyar carns, peixos, cremes, guisats, estofats, sopes, amaniments, marinats, llegums i verdures. També serveix per a aromatitzar formatges.
Idea: Prova combinar-la amb el romaní. Aquestes dues espècies són famoses per a complementar-se de la millor manera potenciant els seus sabors mútuament i facilitant la digestió.
13. Gingebre en pols
El gingebre ens presenta un gust dolç i picant alhora, el que pot aportar un matís únic qualsevol plat. Se sol incorporar a verdures, carn, peix, tofu, postres, pans, caramels, arrossos, curris, saltats i marinats.
El gingebre és conegut per les seves propietats curatives, ja que és un analgèsic, antiinflamatori i digestiu. També pot curar infeccions de la gola, nàusees i vòmits.
14. Orenga
L’orenga és una de les espècies més utilitzades en la cuina italiana i grega. Les seves fulles es poden fer servir tant seques com fresques; no obstant això, l’aroma d’aquestes s’intensifica en assecar-se.
Ens presenta un sabor càlid, fort i lleugerament amarg, el qual acompanya a la perfecció plats com amanides, pizzes, salses, adobaments, pastes, sopes, el pa d’all i les patates.
Aquesta espècia conté propietats antioxidants, antimicrobianes, antitumorals i antisèptiques. També serveix d’antiinflamatori i ajuda a tenir una bona digestió.
Una infusió d’orenga ens podria ajudar a alleujar la tos, el mal d’estómac, el mal de coll, el mal menstrual i molt més.
15. Cardamom
El cardamom ens el podem trobar tant en plats salats com dolços, sigui en la panaderia o pastisseria; és característic per tenir un gust dolç i amarg alhora.
El podem incloure a preparacions com arrossos, curris, rebosteria, verdures, pollastre, ànec, porc i llegums. Les seves llavors es fan servir per a aromatitzar guisats, sopes i salses.
Aquesta espècia conté proteïnes i ens ajuda a tractar problemes de metabolisme, digestió i diabetis. A més a més, conté propietats antiinflamatòries, antisèptiques i analgèsiques.

Comentários